Balanç de la participació a la 10a edició de la Fira de l’Economia Social (FESC)
Del 18 al 24 d’octubre va tenir lloc la Fira d’Economia Solidària de Catalunya (FESC), organitzada per la Xarxa d'Economia Solidària (XES), que enguany recuperava el format presencial per celebrar la seva desena edició.
Durant aquests dies, al recinte de la Fabra i Coats al barri de Sant Andreu de Barcelona, es va poder gaudir d’un ampli ventall d’activitats, xerrades, propostes culturals i també es va recuperar la fira d’expositores que es va anul·lar l’any passat a causa de les restriccions sanitàries.
Així, més de 140 empreses i entitats de la pràctica totalitat de sectors econòmics van exposar amb l’objectiu de mostrar com des de l’Economia Solidària es pot donar resposta a bona part de les necessitats de la vida, des de l’habitatge o l’alimentació a la roba, la mobilitat, l’energia o serveis com les finances ètiques, la salut i cures, la cultura i l’oci, o la tecnologia.
La Xarxa de Municipis per l’Economia Social i Solidària (XMESS) a la FESC
La jornada del dia 22 va tenir com a protagonista l’ “Activitat per Administracions Locals”, organitzada conjuntament per la FESC i la XMESS, adreçada a persones treballadores d’ajuntaments, consells comarcals i altres administracions públiques de Catalunya amb l’objectiu de posar en contacte les administracions locals que impulsen polítiques públiques en matèria d’ESS amb organitzacions de l’àmbit. Un espai per compartir experiències, conèixer serveis i propostes de les organitzacions, i parlar del present i futur de l’Economia Social i Solidària (ESS) des de les polítiques públiques.
La jornada va constar de dues parts diferenciades, una taula debat de balanç de polítiques públiques i una dinàmica de sinergies entre administracions locals i organitzacions de l'ESS. El Programa d’ESS de Promoció Econòmica de Sabadell va estar present a tota la jornada en representació de l’Ajuntament de Sabadell, un dels 28 ens locals membres de la XMESS que varen participar-hi.
La Taula -debat va ser moderada per Xavier Palos, president de la Fundació Roca i Galès i membre de la Comissió d'Incidència de la Xarxa d'Economia Solidària (XES), i va comptar amb la participació de l’Anna Fernández, de la Comissió d'Incidència de la XES, en Josep Vidal, director general de ESS, el Tercer Sector i les Cooperatives de la Generalitat de Catalunya, el Sergi Morales, 2n Tinent d'Alcalde i Regidor d'Ocupació, Empresa i Economia Social de Mataró i membre vocal de la Comissió Executiva de la XMESS, i la Laia Ramos, en representació de la Xarxa d’Ateneus Cooperatius.
Al debat hi van assistir més de 100 persones i es va fer un balanç sobre les polítiques públiques de foment de l'ESS, els reptes i oportunitats de futur, des de la mirada de l’àmbit, del municipalisme, de la Generalitat i de la Xarxa d’Ateneus Cooperatius. Del Balanç de la XES en destaca el reconeixement de la XMESS com a eina supramunicipal molt valuosa i imprescindible per impulsar les polítiques d’ESS, i la necessitat d’incidir en la cogestió, treballar en l’articulació supramunicipal de les polítiques públiques d’ESS, i avançar per superar la dependència perillosa d’algunes entitats de l’ESS de les subvencions i licitacions. En paraules de la mateix Anna Fernàndez encara hi ha molt camí per recórrer, cal que l’ESS sigui transversal en les polítiques públiques i vagi més enllà dels departaments de Promoció Econòmica. I va emplaçar als municipis a tenir en compte les 25 mesures per a les administracions públiques de la XES.
En la seva intervenció en representació de la XMESS, el Sergi Morales, com a Regidor d'Ocupació, Empresa i Economia Social de Mataró, va posar de manifest com s’ha evidenciat la necessitat de consolidar els serveis als municipis que ofereix la XMESS –de mentoria i assessorament en matèria d’ESS- i el treball en xarxa. I va apuntar que per avançar en el foment de les polítiques públiques en matèria d’ESS no tot passa pel pressupost, sinó per la mirada, la clau no és gastar més diners sinó gastar-los diferents va dir. Per acabar, una reflexió conjunta de la taula, la consolidació de l’ESS depèn de la intercooperació i l’autoorganització.
Sinergies entre administracions públiques locals i organitzacions de l’ESS
A la 2a part de la jornada per a les Administracions públiques, vam participar en una dinàmica de sinergies entre administracions locals i organitzacions de l'ESS, més de 35 participants presents durant el cap de setmana a la FESC, d'àrees tan diverses com els àmbits de les cures, assessorament, comunicació, cultura, energia o mobilitat, entre d'altres.
L’objectiu va ser posar en contacte les administracions locals, majoritàriament membres de la XMESS, que treballen des de les polítiques públiques per a l'impuls de l'ESS, amb organitzacions de l'àmbit, per conèixer l'oferta de serveis, activitats i productes d'aquestes. Es va realitzar una dinàmica, en un global de quatre rondes, a la que les persones representants dels ens locals tenien entrevistes de 20 minuts amb les organitzacions de l'ESS, per tal de conèixer els seus catàlegs de serveis. L’intercanvi de necessitats i ofertes va ser un èxit, amb més de 140 interaccions, on les persones participants van poder identificar possibles línies de col·laboració i es va assolir l’objectiu de facilitar el coneixement mutu.
El Programa d’ESS es va reunir amb organitzacions d’àmbits diversos: el de les finances ètiques, on FETS –Finançament Ètic i Solidari ens va presentar les diferents propostes per tal que les administracions públiques fomentin i facin extensiu l’ús de les finances ètiques a la pròpia administració, eines com la campanya Municipis lliures de Banca Armada i per les finances ètiques, o de la contractació pública i les assegurances; l’àmbit de la Salut i les Cures com la cooperativa Clara Ser Gran, que ens va explicar com incideix en l’envelliment digne, mitjançant projectes per transformar el model d'atenció cap a la gent gran des dels valors de l’ESS; l’àmbit de la tecnologia i el tèxtil i l’economia circular, amb les propostes de Solidança, que genera llocs de treball mitjançant projectes de gestió i transformació de residus tèxtils i voluminosos, així com de sensibilització en la reducció de residus i el reaprofitament, de sensibilització i reparació de petits electrodomèstics, entre d’altres.
També ens vam reunir amb la Taula Eix Pere IV, un exemple de dinamització d’espais comunitaris i activació del veïnat i les entitats per a recuperar els espais públics i el patrimoni per construir espais vius i comunitaris, en aliança amb les administracions locals. També vam conèixer les diferents possibilitats que ofereix l’habitatge cooperatiu en cessió d’ús de la mà de la Fundació La Dinamo, un model que l’actual equip de Govern municipal vol explorar com a opció per a la construcció d’habitatges socials mitjançant cooperatives i col·lectius socials amb cessió d’ús del sòl. Altres experiències amb les quals ens vam reunir van ser les de L’Esberla, una consultora cooperativa que ofereix formació, acompanya i facilita processos per avançar en la coeducació i cura comunitària, i la igualtat de gènere des d’una mirada eco-feminista i de les sobiranies. I, finalment, ens vam reunir amb dos projectes de l’àmbit de la comunicació, l’agencia de comunicació cooperativa L’Apòstrof i el mitjà de comunicació especialitzat en periodisme d’investigació Crític.
10 edicions de la FESC. Fent balanç
Amb motiu de la desena edició la Fira d’Economia Solidària de Catalunya s’ha proposat fer balanç del camí recorregut, mirant cap al futur, i després de l’experiència d’un any i mig de pandèmia des de la FESC s’ha arribat a algunes conclusions que la FESC ha resumit i compartit per a reflexió de totes i tots:
- Intercooperació. La pandèmia ha demostrat que la solidaritat i el suport mutu ens fa més resilients. La ciutadania organitzada ha donat resposta a les necessitats bàsiques allà on no han arribar ni el mercat ni les administracions. La intercooperació és la millor estratègia per créixer.
- Sostenibilitat de la vida. El confinament va donar visibilitat a les feines que són essencials per fer sostenible la vida, les feines de cures, les més invisibilitzades.
- Impacte social. Més enllà d’aquestes feines essencials, a més, calen moltes altres feines que cobreixen les diverses dimensions de la vida, feines socialment útils dels sectors com la cultura, el lleure, l’esport, etc.
- Coneixement obert. La necessitat d’obrir llicències per fabricar respiradors i altres elements indispensables per lluitar contra la pandèmia, i en que s’ha posat sobre la taula el lucre que hi ha darrere de les patents de moltes vacunes, la FESC constata que les llicències privatives van en contra del bé comú, i que cal recuperar la dimensió pro-comú de l’economia.
- Transformació Ecosocial. La crisi derivada de la pandèmia s’ha sumat a les derivades d’altres crisis. I davant d’aquestes la FESC es pregunta com s’està incloent la perspectiva ecofeminista en l’economia i el treball, com s’encara com l’emergència climàtica i quines eines està construint l’ESS per revertir-ho.
