Com han evolucionat els principals indicadors del mercat laboral a la ciutat? 

Si fem una ullada a la contractació laboral, en el període comprés entre els mesos de març de 2020 i febrer de 2021 s’han formalitzat 39.867 contractes laborals a Sabadell, 17.785 contractes menys (un 30,8% menys) que el període març 2019-febrer 2020. Si posem el focus en els mesos més durs del confinament (març-maig de 2020), en aquest període es van comptabilitzar 7.198 contractes, un 43,8% menys que en el mateix de període de 2019. Assenyalar que el mes de març es van registrar 1.702 contractes, la xifra més baixa observada des de 2005. La contractació laboral, per tant, no s’ha recuperat de l’impacte de la pandèmia i encara és lluny dels registres previs a la crisi.   

Pel que fa a l’evolució de l’atur registrat, en els mesos de març a maig s’observa un “salt” en l’evolució de la xifra d’aturats: es passa de poc més de 12.000 persones desocupades a 15.000. Posteriorment, l’evolució de l’atur ha seguit un patró semblant al d’anys anteriors. Tot i això, la xifra d’aturats encara és lluny del màxim observat el mes de març de 2013, amb 21.496 persones desocupades.

Pel que fa a l’afiliació, la davallada del nombre de persones ocupades en els primers mesos de la pandèmia es va allargar més temps que en el cas de l’atur i la contractació laboral, però posteriorment s’ha recuperat fins a situar-se en el mateix nivell pre-pandèmia. Per tipus d’afiliació, l’ocupació assalariada mostra la mateixa evolució que el conjunt de l’afiliació (pel seu pes en el total del nombre d’afiliats). Per que fa al treball autònom, després del sotrac del mes de març de 2020, s’observa una recuperació significativa: 356 treballadors autònoms més (un 2,8% més). Si en el cas de l’ocupació assalariada sembla clar el fet que aquesta s’ha sostingut gràcies als ERTO, en el cas del treball autònom s’observa un recuperació (modesta) posterior als mesos més durs del confinament. Aquest augment del nombre de treballadors autònoms prové de la indústria i la construcció, especialment.

Com poden evolucionar els principals indicadors del mercat laboral a la ciutat els propers mesos? 

La resposta sembla clara: quan abans finalitzi la pandèmia, abans s’estabilitzaran. Pel camí, les vacunes, un confinament menys sever i la confiança del consumidor poden contribuir a la recuperació.

Sembla un fet evident (tot i que no demostrable per manca de dades a escala local) que els ERTO han sostingut l’ocupació (i mantingut a ratlla la desocupació), fins al punt que la davallada d’aquesta ha estat inferior al que es podia preveure amb l’esclat de la pandèmia. També hi ha afavorit que el 50% de l’ocupació assalariada ho està en empreses de més de 100 treballadors, que han fet un és més intensiu dels ERTO. Caldrà veure quants d’aquests ocupats tornen a la situació d’abans de la pandèmia i quants s’incorporen a les llistes de l’atur.