L’economia social i solidària pot ser una eina per pal·liar els efectes de les crisis
La coordinació del Postgrau d’Economia Social i Solidària de la Universitat Autònoma de Barcelona va organitzar dimecres passat un conversa en línia que volia respondre a la pregunta: “L'Economia Social i Solidària, un aliat de les institucions en època de crisis?”
L’acte va ser obert al públic i les 45 persones assistents van poder fer preguntes als dos càrrecs públics que van protagonitzar la conversa: Josep Vidal, Director General d'Economia Social, el Tercer Sector i les Cooperatives, i Álvaro Porro, Comissionat d'Economia Social, Desenvolupament local i Política Alimentària de l'Ajuntament de Barcelona.
A la taula de benvinguda hi va intervenir Glòria Estapé, coordinadora del postgrau, que va posar èmfasi en la importància de la col·laboració del teixit associatiu (Teler Cooperatiu), la universitat i l’Ajuntament de Sabadell, per haver engegat un postgrau pioner que dota d’eines les persones interessades en l’economia social i solidària i la transformació social.
Menció a Arcadi Oliveres
Héctor Sala, degà de la Facultat d’Economia i Empresa, va aprofitar l’ocasió per retre homenatge al professor i activista Arcadi Oliveres, que es troba en un estat de salut delicat: “El postgrau li ha arribat tard, de segur que hauria pogut fer-hi una gran feina”. De fet, el Postgrau és un ensenyament hereu del seu mestratge, segons Sala.
Montserrat González, tinenta d’Alcaldessa també va destacar la importància de la col·laboració amb teixit i universitat, i va dirigir-se als alumnes del Postgrau: “Si l’objectiu essencial de l’ESS és posar la satisfacció de necessitats al centre de l’activitat econòmica, esperem que el Postgrau i la conversa d’avui serveixin per contribuir a formar-vos i us ajudi a formar part de la generació del canvi, capaç de transformar la nostra societat a partir de les noves propostes socials i solidàries”.
De la conversa d’Álvaro Porro i Josep Vidal en van sorgir diverses reflexions d’interès. Porro va destacar la importància de la doble estratègia de l’administració per treballar l’economia social i solidària, generant instruments propis i recolzant els instruments existents generats pel propi teixit. També va comentar que una bona línia de treball des dels consistoris pot ser fer arribar el model de l’ESS a noves capes de la ciutadania per les quals és desconegut.
Resiliència de l’ESS
En retrospectiva, Josep Vidal va posar en valor que les polítiques públiques de foment de l’ESS es van iniciar fonamentalment el 2015-2016 i que des de llavors el teixit ha crescut significativament. Ambdós càrrecs públics varen coincidir en el fet que davant de períodes de crisi, l’ESS i, especialment, el cooperativisme, és més resilient, pel fet que es prioritza el manteniment dels llocs de feina de les sòcies cooperativistes per davant de la pèrdua de beneficis. Tot i així, Vidal reconeixia que “cal veure què passarà el 2021. La crisi ha arribat massa aviat; moltes cooperatives i projectes de l’ESS són molt joves, de nova creació i, per tant, amb una capacitat financera més feble.”.
El mateix Vidal va destacar la importància d’aconseguir transversalitat per l'ESS als diversos departaments de les administracions públiques, posant l’exemple dels ajuts a autònoms que inclouen els autònoms cooperativistes o els ajuts a empreses que també tenen en compte les cooperatives. Porro va esmentar, en la mateixa línia, els ajuts pel preu de lloguer, i va afegir-hi la importància de sectoritzar les polítiques públiques de foment de l’ESS per arribar a sectors com l’industrial.
El Comissionat de l’Ajuntament de Barcelona va voler aprofitar l'ocasió per remarcar la importància de “generar indicadors comparables, desagregables, àgils” per identificar i fer seguiment de les iniciatives de l’ESS i va fer esment de la tasca que està desenvolupament l’AESCAT (Associació Economia Social Catalunya).
Diversitat territorial
Per donar resposta a la pregunta feta per la Rosa Garcia, coordinadora del Postgrau, sobre la desigualtat territorial de l’economia social i solidària, Porro, també president de la Xarxa de Municipis per l’Economia Social i Solidària (XMESS), va donar pas al Xavier Rubio, Cap de Departament d’Economia Social de l’Ajuntament de Barcelona i membre tractor de la Comissió Tècnica de la XMESS. Rubio va destacar la xarxa com un agent clau per a la intercooperació entre els territoris, essent a dia d’avui 45 els municipis membres, representant més del 50% de la població catalana i amb ajuntaments de totes les regions. El cap d’Economia Social va insistir, però, que parlar de territori vol dir que “s'ha de fer ESS també als barris”, i posava l’exemple de Sabadell per dir que l’ESS s’ha de fer també a Torre Romeu i no només a la Creu Alta o a Gràcia, per acabar recordant que durant la pandèmia als barris més perifèrics s’han donat moltes iniciatives de solidaritat col·lectiva.
La trobada va ser de molt interès i les persones organitzadores van comentar que durant els propers dies es podrà trobar penjada a la xarxa per a consulta de persones interessades que no hi van poder assistir.
Per a informació complementària sobre les polítiques públiques en ESS, consulteu el balanç de Jordi Garcia Jané a la revista Nexe.
